Les tallages de gespa existeixen des de l'any 1805. Aleshores, les tallages de gespa eren motors-humans i no tenien energia.
L'any 1805, l'anglès Plucknet va inventar la primera màquina que podia collir gra i tallar males herbes. Un humà va empènyer la màquina, que, mitjançant una transmissió d'engranatges, va accionar una fulla rotativa per tallar l'herba. Aquest era el prototip de la talladora de gespa.
El 1830, l'enginyer tèxtil britànic Bill Buddin va patentar la talladora de gespa amb rodets i va rebre elogis.
El 1832, la Ransomers Agricultural Machinery Company va començar a produir-en massa tallagespa de rodets.
L'any 1831, el mestre tèxtil britànic Cabiria va obtenir la patent exclusiva mundial per al tambor de gespa.
El 1833, la Ransomers Agricultural Machinery Company va començar a produir-en massa tallagespa de rodets. Al segle XIX, aquestes segadores de gespa de rodets lleugeres i fàcils d'utilitzar--es van utilitzar àmpliament als cinturons verds de les carreteres.
El 1902, la britànica London Enns va inventar una talladora de gespa amb rodets impulsada per un motor de combustió interna, el principi del qual encara s'utilitza avui dia. Aquest tipus de talladora de gespa, que es veu habitualment a la televisió rural nord-americana, facilita la retallada de la gespa. Amb el ràpid augment de la indústria de la gespa, la Xina va començar a utilitzar segadores alternatius al segle XXI. A finals del segle XIX, el manteniment d'una gespa era una feina-intensiva. Per exemple, en una gran finca de Blenheim (un poble de l'oest de Baviera, Alemanya), si s'ocupessin 200 treballadors, 50 es dedicarien a la cura de la gespa. Durant la temporada màxima de creixement de l'herba, es va requerir segar aproximadament cada deu dies. Les segadores manejaven eines molt llargues (dalles amb fulles dentades que requerien esmolades freqüents amb una pedra d'esmolar) i treballaven en fileres per tallar l'herba (en realitat, el procés s'assemblava més a serrar). Després del treball, la gespa es va cobrir amb brins d'herba tallada, que després es recollien i s'utilitzaven per alimentar el bestiar i les ovelles de la granja, estalviant temps i minimitzant els danys a la pastura. La segadora consta d'un mecanisme d'elevació de paral·lelogram, un bastidor, dispositius de desherbat d'una-ala esquerra i dreta i un sistema de control de la-deflexió total de la màquina.
